Sóc friki...i què?

Hola de nou! Avui m'ha vingut al cap aquesta frase..."sóc friki, i què?" Els que em coneixeu em donareu la raó inmediatament, i els que no...suposo que també. I d'aquesta frase, m'ha vingut una de les meves inspiracions: És bo o dolent, ser friki o, com es deia abans, ser rarot? La meva opinió és ben clara. Ni fu ni fa. O, el que és el mateix, per a mi és bo, ja que a mi m'agrada ser diferent a la resta, però si a algú no li agraden els meus atacs de frikisme, doncs que s'aguanti...

Ara, en la meva època d'estudiant, això és una cosa no gaire determinativa, però si representativa. Sóc ja el friki oficial de la classe. No puc fer-hi més. Tot i que m'agrada ser-ho, té un inconvenient força gros: Automàticament haig de descartar la possibilitat de trobar parella (ja estava quasi descartat això al comprovar la meva envergadura física). I és una pena. Però el frikisme comporta això, passar de tot i de tothom. I, una mostra del meu frikisme, és que no sé perquè estic escribint això ja que no sé com acabar-ho. Sempre em passa el mateix.

Així que, resumint: si algú creu que té alguna tendència friki i no sap què fer-ne, té dues opcions: O amagar-ho i quedar traumatitzat per tota la vida o fer-ho públic i quedar traumatitzat per tota la vida...així de fàcil...