Què fer en cap de setmana? Opcions bones i no tan bones...

Apa, ahir no vaig publicar res (i'm sorry!), així que em toca posar-me les piles. L'article d'avui vé donat per un e-mail (correu electrònic per els anti-anglès) que he rebut aquest matí, al meu compte de correu que la UdG em va proporcionar.

ATENCIÓ: ARTICLE PLÈ D'IRONIA. SI HI HA ALGUN COMENTARI QUE NO US AGRADI, PENSEU QUE NO ÉS EL QUE SEMBLA...

En l'esmentat correu, procedent t'un tal "borratxu alcoholik", s'incitava a l'assistència massiva a un "botellón" a Santa Coloma de Farners i Girona el proper cap de setmana. I ara és quan jo reflexiono sobre aquest missatge i penso: Tan avorrida està la gent com per trobar divertit anar a fer bandalisme per la ciutat a la vegada que es va bebent i bebent fins a rebentar (o vomitar)? Aquest és el model de societat que s'està adoptant i que, teoricament, ha de ser la generació del futur? Perquè jo no deixo el meu futur en mans d'uns potencials delinqüents (no dic que ho siguin però l'actitud que adopten no deixa gaire marge)...

Per això, o bé pots anar de botellón i començar a córrer a la que vegis la policia o bé fer altres activitats, menys arriscades però amb la cosa que no acabaras detingut i que, a més, solen ser profitoses.

Per exemple: Pots anar a visitar museus. Aquesta és una proposta per aquells que ja ho han provat tot i que no n'han quedat convençuts. Pot ser que els agradi i tot. També es pot provar d'anar a veure un partit de futbol (l'únic requisit és tenir calés i entendre de què va la cosa). Hi ha altres alternatives, dotades del component freak el qual em caracteritza, com ara anar a passar l'estona donant voltes en transport públic (així no contaminem tant i pot ser força més entretingut del que la gent es pensa), quedar-se a casa disfrutant de l'absència de gent al messenger o bé simplement llegir. Si, ho heu entès bé, llegir. I no valen els diaris esportius ni les Super-POP o similars. Em refereixo a llibres d'aquests que t'obliguen a llegir a l'institut i que a vegades, degut a rareses neuronals, es fa per voluntat pròpia.

Així doncs, jo us deixo la meva critica aquí, i vosaltres us inventeu el final i us el quedeu per a vosaltres, ja que a mi em fa pal seguir xerrant (ja ho faig durant el dia).

Que vagi de gust i no tingueu por de tancar el llum.