Primer Article

Bé, nois...aquest és el primer article de la cutrada de blog que em sortirà. Ara per ara no sé què hi posaré, be, sí, tot allò que em cridi l'atenció. Si no us agrada, ja veurem què fem.

Per començar bé, criticarem...els blogs!

Acabo d'entrar en aquest món i m'ha impactat la quantitat extraordinària de blogs que hi ha a la xarxa. Tan s'avorreix la gent? Jo he creat aquest en una petita estona lliure que tinc entre classe i classe, però, si llegissiu algun dels blogs que hi ha a la xarxa, on els seus...'amos' escriuen les seves parides o idees diabòliques constantment (parlem a vegades de publicacions horaries), la veritat, flipo bastant.

I això em fa pensar en les modes. Farà cosa d'uns 10-15 anys, la moda en el sector del pensament privat eren els diaris personals (o almenys això és el que ens volien fer creure les pel·licules americanes). Ara, amb les noves tecnologies, s'han inventat els blogs, paraula anglesa que, tot i que no en sé el seu significat exacte (em fa mandra desplaçar-me a la secció de diccionaris de la biblioteca des d'on ara us escric), suposo que vé a dir quelcom semblant a "Diari personal", "Espai per escriure 4 xorrades" o similar.

Seguint amb la tendència que portem fins ara, els blogs d'aquí uns anys passaran a ser arxius sonors que, mitjançant un script força complicat per al programador però amb una interfície senzillissima per a l'usuari, podran ser escoltats per tothom al visitar el blog.

Doncs res, ja continuaré l'article un altre dia (demà si me'n recordo) i vaig a investigar més sobre l'andròmina que acabo de trobar.