Hola de nou! Avui m'ha vingut al cap aquesta frase..."sóc friki, i què?" Els que em coneixeu em donareu la raó inmediatament, i els que no...suposo que també. I d'aquesta frase, m'ha vingut una de les meves inspiracions: És bo o dolent, ser friki o, com es deia abans, ser rarot? La meva opinió és ben clara. Ni fu ni fa. O, el que és el mateix, per a mi és bo, ja que a mi m'agrada ser diferent a la resta, però si a algú no li agraden els meus atacs de frikisme, doncs que s'aguanti...
Ara, en la meva època d'estudiant, això és una cosa no gaire determinativa, però si representativa. Sóc ja el friki oficial de la classe. No puc fer-hi més. Tot i que m'agrada ser-ho, té un inconvenient força gros: Automàticament haig de descartar la possibilitat de trobar parella (ja estava quasi descartat això al comprovar la meva envergadura física). I és una pena. Però el frikisme comporta això, passar de tot i de tothom. I, una mostra del meu frikisme, és que no sé perquè estic escribint això ja que no sé com acabar-ho. Sempre em passa el mateix.
Així que, resumint: si algú creu que té alguna tendència friki i no sap què fer-ne, té dues opcions: O amagar-ho i quedar traumatitzat per tota la vida o fer-ho públic i quedar traumatitzat per tota la vida...així de fàcil...
22.3.06
17.3.06
El Transport Públic: Què és això?
Segurament, tots vosaltres heu anat algun cop en transport públic, o, el que ve essent el mateix, aquell tipus de transport col·lectiu (de persones) on tu pagues i et porten a algun lloc. Doncs bé, tot i que sé que no sou burros (o no gaire), us explicaré una cosa que sembla que posi en entredit la definició que us he posat fa un parell de línies.
A la ciutat on jo visc, a Salt, i al poble del costat, Girona, la gent té la idea que el transport públic és aquell on el vehicle és seu i condueixen ells. Perquè sinó, no entenc un comentari que em van dir no fa massa: "Aquí a Girona cada cop s'utilitza més el TP"...doncs la veritat, després d'observar detingudament la situació, he comprovat que cada cop hi ha més cotxes...
...i no és per menys. Un trajecte de 5km, entre la meva residència i la meva facultat, en cotxe, passant per les afores, es pot fer en 10 minuts tranquil·lament, i en 7 si enganxes bé els semafors. Pel centre, posem-hi uns 17 minuts, pel transit i això... En autobús, el millor dels casos, en sentit Montilivi - Salt, es tarden 32 minuts, en el pitjor, en sentit Salt - Montilivi, 53 minuts.
En casos així, on el TP és ineficaç, ineficient i terriblement car (cada dia haig de pagar la mòdica quantitat de 2.7€ per anar i tornar, amb tarja tipus bono-bus), a un li entren les ganes de comprar-se un cotxe de segona mà, la veritat.
Però és clar, per a un defensor del TP com sóc jo, el cotxe és i ha d'ésser la úlima opció. Així que seguim agafant l'autobús, tot i que, aquí a Girona, està força mal planejat, amb freqüències nefastes, vehícles vells i linies mal organitzades.
Així doncs, encara que hi hagi tots aquests inconvenients, faig una crida als que habitualment us desplaçeu en vehícle privat, sobretot cotxe que, si aneu sols, us ho arregleu per a poder compartir, almenys, el cotxe i, a part d'estalviar-se uns calerons i apart de menys contaminació, contribuireu a que...els autobusos puguin anar alhora...!
A la ciutat on jo visc, a Salt, i al poble del costat, Girona, la gent té la idea que el transport públic és aquell on el vehicle és seu i condueixen ells. Perquè sinó, no entenc un comentari que em van dir no fa massa: "Aquí a Girona cada cop s'utilitza més el TP"...doncs la veritat, després d'observar detingudament la situació, he comprovat que cada cop hi ha més cotxes...
...i no és per menys. Un trajecte de 5km, entre la meva residència i la meva facultat, en cotxe, passant per les afores, es pot fer en 10 minuts tranquil·lament, i en 7 si enganxes bé els semafors. Pel centre, posem-hi uns 17 minuts, pel transit i això... En autobús, el millor dels casos, en sentit Montilivi - Salt, es tarden 32 minuts, en el pitjor, en sentit Salt - Montilivi, 53 minuts.
En casos així, on el TP és ineficaç, ineficient i terriblement car (cada dia haig de pagar la mòdica quantitat de 2.7€ per anar i tornar, amb tarja tipus bono-bus), a un li entren les ganes de comprar-se un cotxe de segona mà, la veritat.
Però és clar, per a un defensor del TP com sóc jo, el cotxe és i ha d'ésser la úlima opció. Així que seguim agafant l'autobús, tot i que, aquí a Girona, està força mal planejat, amb freqüències nefastes, vehícles vells i linies mal organitzades.
Així doncs, encara que hi hagi tots aquests inconvenients, faig una crida als que habitualment us desplaçeu en vehícle privat, sobretot cotxe que, si aneu sols, us ho arregleu per a poder compartir, almenys, el cotxe i, a part d'estalviar-se uns calerons i apart de menys contaminació, contribuireu a que...els autobusos puguin anar alhora...!
15.3.06
Què fer en cap de setmana? Opcions bones i no tan bones...
Apa, ahir no vaig publicar res (i'm sorry!), així que em toca posar-me les piles. L'article d'avui vé donat per un e-mail (correu electrònic per els anti-anglès) que he rebut aquest matí, al meu compte de correu que la UdG em va proporcionar.
ATENCIÓ: ARTICLE PLÈ D'IRONIA. SI HI HA ALGUN COMENTARI QUE NO US AGRADI, PENSEU QUE NO ÉS EL QUE SEMBLA...
En l'esmentat correu, procedent t'un tal "borratxu alcoholik", s'incitava a l'assistència massiva a un "botellón" a Santa Coloma de Farners i Girona el proper cap de setmana. I ara és quan jo reflexiono sobre aquest missatge i penso: Tan avorrida està la gent com per trobar divertit anar a fer bandalisme per la ciutat a la vegada que es va bebent i bebent fins a rebentar (o vomitar)? Aquest és el model de societat que s'està adoptant i que, teoricament, ha de ser la generació del futur? Perquè jo no deixo el meu futur en mans d'uns potencials delinqüents (no dic que ho siguin però l'actitud que adopten no deixa gaire marge)...
Per això, o bé pots anar de botellón i començar a córrer a la que vegis la policia o bé fer altres activitats, menys arriscades però amb la cosa que no acabaras detingut i que, a més, solen ser profitoses.
Per exemple: Pots anar a visitar museus. Aquesta és una proposta per aquells que ja ho han provat tot i que no n'han quedat convençuts. Pot ser que els agradi i tot. També es pot provar d'anar a veure un partit de futbol (l'únic requisit és tenir calés i entendre de què va la cosa). Hi ha altres alternatives, dotades del component freak el qual em caracteritza, com ara anar a passar l'estona donant voltes en transport públic (així no contaminem tant i pot ser força més entretingut del que la gent es pensa), quedar-se a casa disfrutant de l'absència de gent al messenger o bé simplement llegir. Si, ho heu entès bé, llegir. I no valen els diaris esportius ni les Super-POP o similars. Em refereixo a llibres d'aquests que t'obliguen a llegir a l'institut i que a vegades, degut a rareses neuronals, es fa per voluntat pròpia.
Així doncs, jo us deixo la meva critica aquí, i vosaltres us inventeu el final i us el quedeu per a vosaltres, ja que a mi em fa pal seguir xerrant (ja ho faig durant el dia).
Que vagi de gust i no tingueu por de tancar el llum.
ATENCIÓ: ARTICLE PLÈ D'IRONIA. SI HI HA ALGUN COMENTARI QUE NO US AGRADI, PENSEU QUE NO ÉS EL QUE SEMBLA...
En l'esmentat correu, procedent t'un tal "borratxu alcoholik", s'incitava a l'assistència massiva a un "botellón" a Santa Coloma de Farners i Girona el proper cap de setmana. I ara és quan jo reflexiono sobre aquest missatge i penso: Tan avorrida està la gent com per trobar divertit anar a fer bandalisme per la ciutat a la vegada que es va bebent i bebent fins a rebentar (o vomitar)? Aquest és el model de societat que s'està adoptant i que, teoricament, ha de ser la generació del futur? Perquè jo no deixo el meu futur en mans d'uns potencials delinqüents (no dic que ho siguin però l'actitud que adopten no deixa gaire marge)...
Per això, o bé pots anar de botellón i començar a córrer a la que vegis la policia o bé fer altres activitats, menys arriscades però amb la cosa que no acabaras detingut i que, a més, solen ser profitoses.
Per exemple: Pots anar a visitar museus. Aquesta és una proposta per aquells que ja ho han provat tot i que no n'han quedat convençuts. Pot ser que els agradi i tot. També es pot provar d'anar a veure un partit de futbol (l'únic requisit és tenir calés i entendre de què va la cosa). Hi ha altres alternatives, dotades del component freak el qual em caracteritza, com ara anar a passar l'estona donant voltes en transport públic (així no contaminem tant i pot ser força més entretingut del que la gent es pensa), quedar-se a casa disfrutant de l'absència de gent al messenger o bé simplement llegir. Si, ho heu entès bé, llegir. I no valen els diaris esportius ni les Super-POP o similars. Em refereixo a llibres d'aquests que t'obliguen a llegir a l'institut i que a vegades, degut a rareses neuronals, es fa per voluntat pròpia.
Així doncs, jo us deixo la meva critica aquí, i vosaltres us inventeu el final i us el quedeu per a vosaltres, ja que a mi em fa pal seguir xerrant (ja ho faig durant el dia).
Que vagi de gust i no tingueu por de tancar el llum.
13.3.06
Els Llenguatges de Programació i Microsoft: Què en farem?
Aviam...ja sé que avui ja he dit la meva, però és que em venen idees al cap i les haig d'escriure...
Degut als meus estudis (Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió), haig de tractar amb la programació de software (i hardware també :S ) cada dia. I és clar, un LP en mans inexpertes pot arribar a ser perillós. Penjar un ordinador al introduir una ordre incorrecta pot passar, i passa. Però això és passable quan qui els ocasiona és un alumne que està aprenent, però...i les grans companyies?
Segur que més d'un de vosaltres, i segurament la gran majoria, us heu trobat amb algun error de Windows. Fantàstics, sens dubte. Jo em pregunto...com carai s'ho fan, els programadors de grans empreses com Microsoft, per cobrar tant i fer les xapusses que fan? Ja sé que fer un Sistema Operatiu és una feina feixuga i àrdua però...que et surtin coses com "Error: Undefined Error" o "Error: La operación se ha efectuado correctamente" la veritat, em semblen, a part de còmiques, un pel penoses. I més essent Microsoft l'empresa de software que més presència (ningú sap perquè) té al mercat, no creieu que haurien de tenir més cura a l'hora de fer i publicar un programa (al cap i a la fi és un programa, molt complex però ho és) per evitar aquestes tonteries? I ara dues coses que em venen al cap: Que jo sàpiga, Microsoft és de les poques empreses que la caguen tant, la veritat...i l'altra: Com carai poden estar reutilitzant codi de les primeres versions de Windows per al Windows Vista? No se'ls cau la cara de vergonya? A mi si que se'm cauria, per molts milions que facturés la meva empresa (o no).
I ja que trec el Vista pel mig...he sentit, via fonts força enteses en el tema, que el Vista necessitarà més de 800Mo de RAM per a funcionar...sembla que els seus programadors es saltessin les classes d'eficiència...
Bé, deixo de criticar per avui que he començat força fort...Aviam què tinc demà per posar...
Degut als meus estudis (Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió), haig de tractar amb la programació de software (i hardware també :S ) cada dia. I és clar, un LP en mans inexpertes pot arribar a ser perillós. Penjar un ordinador al introduir una ordre incorrecta pot passar, i passa. Però això és passable quan qui els ocasiona és un alumne que està aprenent, però...i les grans companyies?
Segur que més d'un de vosaltres, i segurament la gran majoria, us heu trobat amb algun error de Windows. Fantàstics, sens dubte. Jo em pregunto...com carai s'ho fan, els programadors de grans empreses com Microsoft, per cobrar tant i fer les xapusses que fan? Ja sé que fer un Sistema Operatiu és una feina feixuga i àrdua però...que et surtin coses com "Error: Undefined Error" o "Error: La operación se ha efectuado correctamente" la veritat, em semblen, a part de còmiques, un pel penoses. I més essent Microsoft l'empresa de software que més presència (ningú sap perquè) té al mercat, no creieu que haurien de tenir més cura a l'hora de fer i publicar un programa (al cap i a la fi és un programa, molt complex però ho és) per evitar aquestes tonteries? I ara dues coses que em venen al cap: Que jo sàpiga, Microsoft és de les poques empreses que la caguen tant, la veritat...i l'altra: Com carai poden estar reutilitzant codi de les primeres versions de Windows per al Windows Vista? No se'ls cau la cara de vergonya? A mi si que se'm cauria, per molts milions que facturés la meva empresa (o no).
I ja que trec el Vista pel mig...he sentit, via fonts força enteses en el tema, que el Vista necessitarà més de 800Mo de RAM per a funcionar...sembla que els seus programadors es saltessin les classes d'eficiència...
Bé, deixo de criticar per avui que he començat força fort...Aviam què tinc demà per posar...
Primer Article
Bé, nois...aquest és el primer article de la cutrada de blog que em sortirà. Ara per ara no sé què hi posaré, be, sí, tot allò que em cridi l'atenció. Si no us agrada, ja veurem què fem.
Per començar bé, criticarem...els blogs!
Acabo d'entrar en aquest món i m'ha impactat la quantitat extraordinària de blogs que hi ha a la xarxa. Tan s'avorreix la gent? Jo he creat aquest en una petita estona lliure que tinc entre classe i classe, però, si llegissiu algun dels blogs que hi ha a la xarxa, on els seus...'amos' escriuen les seves parides o idees diabòliques constantment (parlem a vegades de publicacions horaries), la veritat, flipo bastant.
I això em fa pensar en les modes. Farà cosa d'uns 10-15 anys, la moda en el sector del pensament privat eren els diaris personals (o almenys això és el que ens volien fer creure les pel·licules americanes). Ara, amb les noves tecnologies, s'han inventat els blogs, paraula anglesa que, tot i que no en sé el seu significat exacte (em fa mandra desplaçar-me a la secció de diccionaris de la biblioteca des d'on ara us escric), suposo que vé a dir quelcom semblant a "Diari personal", "Espai per escriure 4 xorrades" o similar.
Seguint amb la tendència que portem fins ara, els blogs d'aquí uns anys passaran a ser arxius sonors que, mitjançant un script força complicat per al programador però amb una interfície senzillissima per a l'usuari, podran ser escoltats per tothom al visitar el blog.
Doncs res, ja continuaré l'article un altre dia (demà si me'n recordo) i vaig a investigar més sobre l'andròmina que acabo de trobar.
Per començar bé, criticarem...els blogs!
Acabo d'entrar en aquest món i m'ha impactat la quantitat extraordinària de blogs que hi ha a la xarxa. Tan s'avorreix la gent? Jo he creat aquest en una petita estona lliure que tinc entre classe i classe, però, si llegissiu algun dels blogs que hi ha a la xarxa, on els seus...'amos' escriuen les seves parides o idees diabòliques constantment (parlem a vegades de publicacions horaries), la veritat, flipo bastant.
I això em fa pensar en les modes. Farà cosa d'uns 10-15 anys, la moda en el sector del pensament privat eren els diaris personals (o almenys això és el que ens volien fer creure les pel·licules americanes). Ara, amb les noves tecnologies, s'han inventat els blogs, paraula anglesa que, tot i que no en sé el seu significat exacte (em fa mandra desplaçar-me a la secció de diccionaris de la biblioteca des d'on ara us escric), suposo que vé a dir quelcom semblant a "Diari personal", "Espai per escriure 4 xorrades" o similar.
Seguint amb la tendència que portem fins ara, els blogs d'aquí uns anys passaran a ser arxius sonors que, mitjançant un script força complicat per al programador però amb una interfície senzillissima per a l'usuari, podran ser escoltats per tothom al visitar el blog.
Doncs res, ja continuaré l'article un altre dia (demà si me'n recordo) i vaig a investigar més sobre l'andròmina que acabo de trobar.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
