22.5.07

Eleccions: Se'ns han esgotat les existències

Ei!
Suposo que us n'haureu donat compte (perquè en cas contrari esteu MOLT desconnectats de la societat), però aquest diumenge hi ha eleccions, municipals a tot arreu del territori català i espanyol i autonòmiques a algunes comunitats autònomes. Dic que si no ho sabeu és que esteu molt desconnectats perquè no serà que no t'ho diguin, rediguin, recalquin i recordin. Us poso un exemple de com un pot acabar saturat amb tanta publicitat (que no serveix per a res, després ho comento):

Em desperto i a casa hi ha la radio posada. Abans de l'informatiu de dos quarts de nou del matí posen les cunyes publicitàries dels alcaldables de Barcelona. Surto de casa i em dirigeixo cap a la parada de la L5, la qual dista uns 12 minuts a pas tranquil de casa. Durant el trajecte arribo a veure pancartes de 4 partits diferents, totes amb les cares dels respectius "representants" polítics. "Utilitza'ns", "Confiança", són dos dels diferents lemes que un va llegint. Un cop a classe en sents a parlar més aviat poc (tret d'algun professor que et recorda la cita amb les urnes), però surts i sant-tornem-hi.

De tornada els mateixos cartells, amb l'agravant que com que tens ganes d'arribar a casa, et distreus més i en veus més que al matí. Arribes a casa i, mentre dines, les notícies en van plenes, evidentment parlant dels candidats barcelonins. I així tot el día.

Això et fa pensar que els polítics tenen un afany de protagonisme innegable (obvi), que les promeses cada cop són més irrealitzables i, el que és pitjor, que hi ha qui s'ho creu.

Si per un moment haguéssim de creure'ns les directrius d'un partit així com les seves promeses, jo arribo a una altra conclusió: No n'hi ha cap que compleixi les espectatives. Abans n'hi havia hagut algun que pagava la pena, però s'està millor a casa descansant després de molts anys de donar la tabarra. Així que en quant al sector polític i a les meves preferències, i com si d'una botiga es tractés:
Ho sentim, estimat ciutadà, però del model que busca se'ns han esgotat les existències. Quina llàstima.