Eleccions: Se'ns han esgotat les existències

Ei!
Suposo que us n'haureu donat compte (perquè en cas contrari esteu MOLT desconnectats de la societat), però aquest diumenge hi ha eleccions, municipals a tot arreu del territori català i espanyol i autonòmiques a algunes comunitats autònomes. Dic que si no ho sabeu és que esteu molt desconnectats perquè no serà que no t'ho diguin, rediguin, recalquin i recordin. Us poso un exemple de com un pot acabar saturat amb tanta publicitat (que no serveix per a res, després ho comento):

Em desperto i a casa hi ha la radio posada. Abans de l'informatiu de dos quarts de nou del matí posen les cunyes publicitàries dels alcaldables de Barcelona. Surto de casa i em dirigeixo cap a la parada de la L5, la qual dista uns 12 minuts a pas tranquil de casa. Durant el trajecte arribo a veure pancartes de 4 partits diferents, totes amb les cares dels respectius "representants" polítics. "Utilitza'ns", "Confiança", són dos dels diferents lemes que un va llegint. Un cop a classe en sents a parlar més aviat poc (tret d'algun professor que et recorda la cita amb les urnes), però surts i sant-tornem-hi.

De tornada els mateixos cartells, amb l'agravant que com que tens ganes d'arribar a casa, et distreus més i en veus més que al matí. Arribes a casa i, mentre dines, les notícies en van plenes, evidentment parlant dels candidats barcelonins. I així tot el día.

Això et fa pensar que els polítics tenen un afany de protagonisme innegable (obvi), que les promeses cada cop són més irrealitzables i, el que és pitjor, que hi ha qui s'ho creu.

Si per un moment haguéssim de creure'ns les directrius d'un partit així com les seves promeses, jo arribo a una altra conclusió: No n'hi ha cap que compleixi les espectatives. Abans n'hi havia hagut algun que pagava la pena, però s'està millor a casa descansant després de molts anys de donar la tabarra. Així que en quant al sector polític i a les meves preferències, i com si d'una botiga es tractés:
Ho sentim, estimat ciutadà, però del model que busca se'ns han esgotat les existències. Quina llàstima.

Estic estressat

Nois, torno a ser aquí. Si algú em llegeix que m'ho faci saber, ja que tant temps després de l'últim article (a principis de curs) suposo que deu haver fet que cap dels meus antics lectors em segueixi. Per si de cas, jo escric.

Com bé diu el títol, estic estressat. El curs passat em vaig pendre les classes una mica a "pitorreo" i vaig suspendre'n unes quantes, ara bé, tenia força temps lliure. Aquest any, en canvi, estic estudiant força, fent feina i d'altres, però gent, no tinc temps lliure, estic estressat. Ara mateix és dissabte a la tarda i el que a un li vindria de gust és estirar-se "a la bartola" veient la tele, però no puc, haig d'acabar dues pràctiques, l'una per avui i l'altra per dimecres.

A més, dimecres tinc exàmen, dimecres que vé un altre i l'altra setmana ja comencen els finals. Voldria estar jugant tot el dia al Train Simulator (que original, eh! :D) però va a ser que no, l'Eclipse (interficie de programació en Java utilitzada a la UdG) treu fum i l'ACME no em deixa respirar.

Així que res, aquest "article" (més aviat, monòleg) és una mica per desfogar-me, sense "moraleja" ni res que s'hi assembli, ja que, simplement, estic estressat.