Ei!
Ara sentia la publicitat de 8tv a TV3 (tela que una televisió n'anuncïi una altra) i he somrigut quan he vist el rostre rodó de'n Sergi Mas, presentador d'un programa nocturn a aquesta cadena. He somrigut pels seus "adhuc", "nogensmenys", "cargus", "escandalus" i "ridicles", mots que deixa caure, juntament amb d'altres, en els seus gags al fantàstic programa de TV3 "Polònia". És un programa molt bo, segons el meu punt de vista, amb la caricaturització que fan del món polític i mediàtic català i espanyol. Com diria el mestre Monegal, "mosseguen" força i destrament, posant el dit a la llaga en molts casos, assaborint els punts febles dels imitats.
Com que pot ésser que algun dels meus lectors no coneixi la història, o si més no no la coneixi des del meu punt de vista, us ho explico: Un d'aquests punts on la colla dels humoristes es van fregar les mans es va donar al programa de'n Josep Cuní, "Els Matins" a TV3. Per intentar reflectir la realitat social (tot i que sempre des del punt de vista conservador, per mala sort), va convidar a 3 votants del partit "Plataforma X Catalunya", partit polític el qual és calificat d'ultra dreta però que en el fons són els únics que s'han atrevit a dir el que molta gent pensa, sobre l'inmigració i d'altres temes (els quals no venen "a cuentu" aquí). El cas és que els escollits van ésser un pèl maleducats, i en l'habitual discussió matinera amb l'ex-política (perquè jo ja no sé si ho és encara o no) Pilar Rahola, es van arribar als insults personals i descalificacions principalment pel bàndol "PXC", tot i que la sra. Rahola no es va quedar curta.
El to de la disputa va anar creixent fins al punt que l'assosegat i tranquil Josep Cuní va acabar clavant un cop de puny a la taula mentre cridava "Prouuuu!!!!". Una escena mai vista, i que espero que no es torni a repetir. Entre d'altres coses perquè TV3 és una de les poques cadenes on la teoria de la violència gratuïta en els espais de debat no ha quatllat (esperem que mai quatlli).
Tot això li dona a un per pensar. Sóm diferents els catalans en quant a la nostra manera de ser? Tant ens agrada quedar bé que intentem amagar els nostres pensaments davant d'altri per fer veure que tot va bé i que estem contents amb tot? Jo en aquests dos punts sóc molt radical, li pesi a qui li pesi. Els catalans tením una cultura i una manera de pensar molt diferent a la de la resta de la península ibèrica i per això se'ns està intentant marginar. D'altra banda, per a la segona pregunta retòrica, sí, ens agrada quedar bé amb tothom encara que s'hagi de mentir. No és el primer ni l'últim cop que en públic sento algú dir que la inmigració no és cap problema per al país però després parlant en privat em diuen que ja està bé de tanta inmigració (per citar algun exemple). Siguem coherents amb els nostres pensaments, i jo ho dic ben clar: L'assumpte de l'inmigració (seguint amb l'exemple) se'ls ha escapat de les mans als polítics i per paliar-ho ara hem de dir que això ens beneficia per activa i passiva quan en realitat hom sap que no és així.
Disculpeu els que no us sentiu reflexats en aquest article o bé directament no hi estigueu d'acord, però bé, sentia que havia de donar la meva opinió públicament o del contrari em tornaria un hipòcrita més.
5.6.07
Tienes un e-Mail
Avui m'estic fent pesat, però d'una cosa m'ha vingut una idea.
En el post anterior comentava que a un company l'havien suspès amb un 14.90 quan el mínim eren 15 punts. Doncs bé, ha enviat un eMail queixant-se al professor i li ha respost que si bé la nota que té és justa, també li ha dit que mirant-se l'historial li apujen la nota una dècima, just per aprovar pràctiques. Això m'ha fet adonar-me'n del important que pot arribar a ser un e-Mail.
Un e-Mail (o també conegut com correu electrònic) no és res més que una carta tradicional però codificada en mil·lions de bits, 1's i 0's, en el fons. Ara bé, la facilitat d'escriptura que aporta el editor de textos, ja sigui el propi del client de correu o un altre a part, juntament amb la rapidesa de la tramesa del missatge, així com el seu cost nul per al remitent fa que s'hagi convertit en un dels molts invents de la era moderna que han revolucionat el món.
En un mail pots posar-hi bàsicament el que vulguis, depenent és clar de a qui li envïis. Un mail pot servir des de demanar un augment de nota fins a una declaració d'intencions, passant pel que jo anomeno "mails-bomba" (mails que contenen bronques escrites). També es poden enviar virus, publicitar viagra (un dels mítics missatges SPAM) o parlar amb la familia des de l'altra punta del món.
Un mail també et pot canviar substancialment la vida, o potser en un umbral menor, et pot canviar l'existència d'aquell moment concret i el temps que n'és veí, és a dir, les conseqüències. A títol d'exemple, el mail d'aquest company meu, mail el qual li permet d'examinar-se en convocatòria ordinaria d'MTP, o bé un altre mail, seguit de la corresponent comunicació via carta convencional certificada, de que per al curs 2005-2006 jo no podia rebre beca d'estudis per no haver-me matriculat del nombre suficient de crèdits, o bé els mails-bomba del meu germà quan se li creuaven els cables.
En resum, que tenir un mail pot fer-te canviar l'existència ipso facto o, simplement, pot ser un missatge SPAM dels pebrots...però hom no ho sabrà fins que no miri quí li ha enviat i què conté :D
Saludus!
En el post anterior comentava que a un company l'havien suspès amb un 14.90 quan el mínim eren 15 punts. Doncs bé, ha enviat un eMail queixant-se al professor i li ha respost que si bé la nota que té és justa, també li ha dit que mirant-se l'historial li apujen la nota una dècima, just per aprovar pràctiques. Això m'ha fet adonar-me'n del important que pot arribar a ser un e-Mail.
Un e-Mail (o també conegut com correu electrònic) no és res més que una carta tradicional però codificada en mil·lions de bits, 1's i 0's, en el fons. Ara bé, la facilitat d'escriptura que aporta el editor de textos, ja sigui el propi del client de correu o un altre a part, juntament amb la rapidesa de la tramesa del missatge, així com el seu cost nul per al remitent fa que s'hagi convertit en un dels molts invents de la era moderna que han revolucionat el món.
En un mail pots posar-hi bàsicament el que vulguis, depenent és clar de a qui li envïis. Un mail pot servir des de demanar un augment de nota fins a una declaració d'intencions, passant pel que jo anomeno "mails-bomba" (mails que contenen bronques escrites). També es poden enviar virus, publicitar viagra (un dels mítics missatges SPAM) o parlar amb la familia des de l'altra punta del món.
Un mail també et pot canviar substancialment la vida, o potser en un umbral menor, et pot canviar l'existència d'aquell moment concret i el temps que n'és veí, és a dir, les conseqüències. A títol d'exemple, el mail d'aquest company meu, mail el qual li permet d'examinar-se en convocatòria ordinaria d'MTP, o bé un altre mail, seguit de la corresponent comunicació via carta convencional certificada, de que per al curs 2005-2006 jo no podia rebre beca d'estudis per no haver-me matriculat del nombre suficient de crèdits, o bé els mails-bomba del meu germà quan se li creuaven els cables.
En resum, que tenir un mail pot fer-te canviar l'existència ipso facto o, simplement, pot ser un missatge SPAM dels pebrots...però hom no ho sabrà fins que no miri quí li ha enviat i què conté :D
Saludus!
Xapusses universitaries (totxo)
Ei!
Us explico una mica l'història perquè ho enteneu millor. Els exàmens són aquí, i el patiment comença. Dijous dia 8 hi ha l'exàmen de MTP (Metodologia i Tecnologia de la Programació), i per a poder-t'hi presentar necessites haver aprovat la part pràctica de l'assignatura amb un mínim de 15 punts dels 25 possibles (el total de l'assignatura són 100 punts, és a dir, un es juga una quarta part amb les pràctiques). Si s'ha tret menys de 15 punts però més de 10 pots presentar-te a la segona convocatòria (a finals de mes), i si no has arribat a 10 directament no cal que t'hi presentis. Hi ha força gent (jo inclòs) que no sabíem si podriem fer l'exàmen de dijous o no, pel que esperavem amb candeletes el PDF amb les notes de laboratori. Doncs bé, un pensa que t'ho posaran a finals de la setmana pasada o principis d'aquesta (ahir), per poder dedicar 3 dies ben bons a estudiar si és necessari, però es veu que els del departament d'IMA (Informàtica i Matemàtica Aplicada, qui s'encarrega de les assignatures de programació) no pensen així, ja que avui a les 12 ha sigut quan s'han enrecordat de penjar el PDF.
Vaig tot feliç a veure la nota però després de buscar el DNI començo a veure coses rares. A la primera columna hi havia la nota que es va treure al exàmen de teoria de febrer. Sobre 20 punts possibles jo vaig treure'n 13.60, però segons aquest PDF vaig treure 5.80 punts. Evidentment, miro aviam si no m'he equivocat de DNI, però estic davant del meu. Desplaço els ulls cap a la dreta i veig que tinc 8.43 punts de laboratori d'aquest quadrimestre, quan comptava no treure'n més de 6. Cara d'alegria, la qual s'esvaïrà aviat degut a que la següent nota, la del total de laboratori, també era errònia. M'adjudicaven 16.43 punts, els quals, si hi restem els d'aquest quadrimestre, queden 8 punts de l'anterior quadrimestre. Una altra nota errònia, sí, perquè en vaig treure 9.25. La següent puntuació també era incorrecta, la de problemes de teoria, ja que en tenia 9.50 (sobre 10 possibles) i m'havien posat 7. Aquesta nota es pot extreure de la nota total de problemes i pràctiques (sobre 35) en la qual tenia 23.43 punts. Pel que he comprovat i pel que he recordat, al primer quadrimestre ens van puntuar els problemes sobre 3 enlloc de sobre 5, doncs només haviem fet 3 problemes, però pel que es veu a l'hora de passar les notes no les havíen reconvertit.
Veient aquest cúmul de despropòsits he enviat un email a un dels professors demanant-li què passava, però la seva resposta ha sigut molt eloqüent: "Ja s'ha corregit el problema. Gràcies per avisar-nos". Innocent de mi, vaig a consultar la nova nota i la pàgina de MTP havia petat. Després d'una estona ja funcionava, així que obro el PDF i veig que les notes tornen a ser al seu lloc, però la nota m'ha baixat, quedant-me un trist 15.41 / 25 de problemes. A un dels meus companys li ha quedat un 14.90 (és a dir, una dècima de punt menys del que es demanava) però tot i això li han suspès les pràctiques, pel que n'haurà de fer una de repesca.
Les xapusses no s'acaben aqui, les altres dues assignatures que ens imparteix IMA també tenen els seus quès. Després de l'exàmen pràctic de IFBD (Introducció als Fitxers i Bases de Dades) se'ns va dir que les notes estarien penjades a la web de l'assignatura durant la setmana passada, però som a dimarts de la següent i no n'hi ha ni rastre. Tant costa corregir 10 selects?
Matemàtica Discreta, per la seva banda, també suspen en quant a publicació de notes. No se'ns va donar cap data, però consultant el correu de l'any passat (aquest any repeteixo l'assignatura i l'any passat vaig haver de demanar que incloguessin la meva nota al PDF, ja que no hi era inicialment) vaig veure que fent l'exàmen el mateix dia (30-05) la publicació de la nota va ser el 15 de juny, és a dir, dues setmanes després.
Així doncs, només puc dir una cosa: Xapusses!
Us explico una mica l'història perquè ho enteneu millor. Els exàmens són aquí, i el patiment comença. Dijous dia 8 hi ha l'exàmen de MTP (Metodologia i Tecnologia de la Programació), i per a poder-t'hi presentar necessites haver aprovat la part pràctica de l'assignatura amb un mínim de 15 punts dels 25 possibles (el total de l'assignatura són 100 punts, és a dir, un es juga una quarta part amb les pràctiques). Si s'ha tret menys de 15 punts però més de 10 pots presentar-te a la segona convocatòria (a finals de mes), i si no has arribat a 10 directament no cal que t'hi presentis. Hi ha força gent (jo inclòs) que no sabíem si podriem fer l'exàmen de dijous o no, pel que esperavem amb candeletes el PDF amb les notes de laboratori. Doncs bé, un pensa que t'ho posaran a finals de la setmana pasada o principis d'aquesta (ahir), per poder dedicar 3 dies ben bons a estudiar si és necessari, però es veu que els del departament d'IMA (Informàtica i Matemàtica Aplicada, qui s'encarrega de les assignatures de programació) no pensen així, ja que avui a les 12 ha sigut quan s'han enrecordat de penjar el PDF.
Vaig tot feliç a veure la nota però després de buscar el DNI començo a veure coses rares. A la primera columna hi havia la nota que es va treure al exàmen de teoria de febrer. Sobre 20 punts possibles jo vaig treure'n 13.60, però segons aquest PDF vaig treure 5.80 punts. Evidentment, miro aviam si no m'he equivocat de DNI, però estic davant del meu. Desplaço els ulls cap a la dreta i veig que tinc 8.43 punts de laboratori d'aquest quadrimestre, quan comptava no treure'n més de 6. Cara d'alegria, la qual s'esvaïrà aviat degut a que la següent nota, la del total de laboratori, també era errònia. M'adjudicaven 16.43 punts, els quals, si hi restem els d'aquest quadrimestre, queden 8 punts de l'anterior quadrimestre. Una altra nota errònia, sí, perquè en vaig treure 9.25. La següent puntuació també era incorrecta, la de problemes de teoria, ja que en tenia 9.50 (sobre 10 possibles) i m'havien posat 7. Aquesta nota es pot extreure de la nota total de problemes i pràctiques (sobre 35) en la qual tenia 23.43 punts. Pel que he comprovat i pel que he recordat, al primer quadrimestre ens van puntuar els problemes sobre 3 enlloc de sobre 5, doncs només haviem fet 3 problemes, però pel que es veu a l'hora de passar les notes no les havíen reconvertit.
Veient aquest cúmul de despropòsits he enviat un email a un dels professors demanant-li què passava, però la seva resposta ha sigut molt eloqüent: "Ja s'ha corregit el problema. Gràcies per avisar-nos". Innocent de mi, vaig a consultar la nova nota i la pàgina de MTP havia petat. Després d'una estona ja funcionava, així que obro el PDF i veig que les notes tornen a ser al seu lloc, però la nota m'ha baixat, quedant-me un trist 15.41 / 25 de problemes. A un dels meus companys li ha quedat un 14.90 (és a dir, una dècima de punt menys del que es demanava) però tot i això li han suspès les pràctiques, pel que n'haurà de fer una de repesca.
Les xapusses no s'acaben aqui, les altres dues assignatures que ens imparteix IMA també tenen els seus quès. Després de l'exàmen pràctic de IFBD (Introducció als Fitxers i Bases de Dades) se'ns va dir que les notes estarien penjades a la web de l'assignatura durant la setmana passada, però som a dimarts de la següent i no n'hi ha ni rastre. Tant costa corregir 10 selects?
Matemàtica Discreta, per la seva banda, també suspen en quant a publicació de notes. No se'ns va donar cap data, però consultant el correu de l'any passat (aquest any repeteixo l'assignatura i l'any passat vaig haver de demanar que incloguessin la meva nota al PDF, ja que no hi era inicialment) vaig veure que fent l'exàmen el mateix dia (30-05) la publicació de la nota va ser el 15 de juny, és a dir, dues setmanes després.
Així doncs, només puc dir una cosa: Xapusses!
22.5.07
Eleccions: Se'ns han esgotat les existències
Ei!
Suposo que us n'haureu donat compte (perquè en cas contrari esteu MOLT desconnectats de la societat), però aquest diumenge hi ha eleccions, municipals a tot arreu del territori català i espanyol i autonòmiques a algunes comunitats autònomes. Dic que si no ho sabeu és que esteu molt desconnectats perquè no serà que no t'ho diguin, rediguin, recalquin i recordin. Us poso un exemple de com un pot acabar saturat amb tanta publicitat (que no serveix per a res, després ho comento):
Em desperto i a casa hi ha la radio posada. Abans de l'informatiu de dos quarts de nou del matí posen les cunyes publicitàries dels alcaldables de Barcelona. Surto de casa i em dirigeixo cap a la parada de la L5, la qual dista uns 12 minuts a pas tranquil de casa. Durant el trajecte arribo a veure pancartes de 4 partits diferents, totes amb les cares dels respectius "representants" polítics. "Utilitza'ns", "Confiança", són dos dels diferents lemes que un va llegint. Un cop a classe en sents a parlar més aviat poc (tret d'algun professor que et recorda la cita amb les urnes), però surts i sant-tornem-hi.
De tornada els mateixos cartells, amb l'agravant que com que tens ganes d'arribar a casa, et distreus més i en veus més que al matí. Arribes a casa i, mentre dines, les notícies en van plenes, evidentment parlant dels candidats barcelonins. I així tot el día.
Això et fa pensar que els polítics tenen un afany de protagonisme innegable (obvi), que les promeses cada cop són més irrealitzables i, el que és pitjor, que hi ha qui s'ho creu.
Si per un moment haguéssim de creure'ns les directrius d'un partit així com les seves promeses, jo arribo a una altra conclusió: No n'hi ha cap que compleixi les espectatives. Abans n'hi havia hagut algun que pagava la pena, però s'està millor a casa descansant després de molts anys de donar la tabarra. Així que en quant al sector polític i a les meves preferències, i com si d'una botiga es tractés:
Ho sentim, estimat ciutadà, però del model que busca se'ns han esgotat les existències. Quina llàstima.
Suposo que us n'haureu donat compte (perquè en cas contrari esteu MOLT desconnectats de la societat), però aquest diumenge hi ha eleccions, municipals a tot arreu del territori català i espanyol i autonòmiques a algunes comunitats autònomes. Dic que si no ho sabeu és que esteu molt desconnectats perquè no serà que no t'ho diguin, rediguin, recalquin i recordin. Us poso un exemple de com un pot acabar saturat amb tanta publicitat (que no serveix per a res, després ho comento):
Em desperto i a casa hi ha la radio posada. Abans de l'informatiu de dos quarts de nou del matí posen les cunyes publicitàries dels alcaldables de Barcelona. Surto de casa i em dirigeixo cap a la parada de la L5, la qual dista uns 12 minuts a pas tranquil de casa. Durant el trajecte arribo a veure pancartes de 4 partits diferents, totes amb les cares dels respectius "representants" polítics. "Utilitza'ns", "Confiança", són dos dels diferents lemes que un va llegint. Un cop a classe en sents a parlar més aviat poc (tret d'algun professor que et recorda la cita amb les urnes), però surts i sant-tornem-hi.
De tornada els mateixos cartells, amb l'agravant que com que tens ganes d'arribar a casa, et distreus més i en veus més que al matí. Arribes a casa i, mentre dines, les notícies en van plenes, evidentment parlant dels candidats barcelonins. I així tot el día.
Això et fa pensar que els polítics tenen un afany de protagonisme innegable (obvi), que les promeses cada cop són més irrealitzables i, el que és pitjor, que hi ha qui s'ho creu.
Si per un moment haguéssim de creure'ns les directrius d'un partit així com les seves promeses, jo arribo a una altra conclusió: No n'hi ha cap que compleixi les espectatives. Abans n'hi havia hagut algun que pagava la pena, però s'està millor a casa descansant després de molts anys de donar la tabarra. Així que en quant al sector polític i a les meves preferències, i com si d'una botiga es tractés:
Ho sentim, estimat ciutadà, però del model que busca se'ns han esgotat les existències. Quina llàstima.
19.5.07
Estic estressat
Nois, torno a ser aquí. Si algú em llegeix que m'ho faci saber, ja que tant temps després de l'últim article (a principis de curs) suposo que deu haver fet que cap dels meus antics lectors em segueixi. Per si de cas, jo escric.
Com bé diu el títol, estic estressat. El curs passat em vaig pendre les classes una mica a "pitorreo" i vaig suspendre'n unes quantes, ara bé, tenia força temps lliure. Aquest any, en canvi, estic estudiant força, fent feina i d'altres, però gent, no tinc temps lliure, estic estressat. Ara mateix és dissabte a la tarda i el que a un li vindria de gust és estirar-se "a la bartola" veient la tele, però no puc, haig d'acabar dues pràctiques, l'una per avui i l'altra per dimecres.
A més, dimecres tinc exàmen, dimecres que vé un altre i l'altra setmana ja comencen els finals. Voldria estar jugant tot el dia al Train Simulator (que original, eh! :D) però va a ser que no, l'Eclipse (interficie de programació en Java utilitzada a la UdG) treu fum i l'ACME no em deixa respirar.
Així que res, aquest "article" (més aviat, monòleg) és una mica per desfogar-me, sense "moraleja" ni res que s'hi assembli, ja que, simplement, estic estressat.
Com bé diu el títol, estic estressat. El curs passat em vaig pendre les classes una mica a "pitorreo" i vaig suspendre'n unes quantes, ara bé, tenia força temps lliure. Aquest any, en canvi, estic estudiant força, fent feina i d'altres, però gent, no tinc temps lliure, estic estressat. Ara mateix és dissabte a la tarda i el que a un li vindria de gust és estirar-se "a la bartola" veient la tele, però no puc, haig d'acabar dues pràctiques, l'una per avui i l'altra per dimecres.
A més, dimecres tinc exàmen, dimecres que vé un altre i l'altra setmana ja comencen els finals. Voldria estar jugant tot el dia al Train Simulator (que original, eh! :D) però va a ser que no, l'Eclipse (interficie de programació en Java utilitzada a la UdG) treu fum i l'ACME no em deixa respirar.
Així que res, aquest "article" (més aviat, monòleg) és una mica per desfogar-me, sense "moraleja" ni res que s'hi assembli, ja que, simplement, estic estressat.
11.9.06
"Volver a empezaaaar, otra veeez"
Doncs sí nois...tornem a començar l'època lectiva, l'època d'anar a classe a dormir, xerrar i, si queda temps, aprendre alguna cosa. Feia 5 mesos que no publicava res, però és que no m'animeu! Amb la qualitat i certesa que tenen els meus articles, i no me'n dieu res!!! És que no se us pot deixar sols...
Bé bé...per on anava...ah, si! Tornem a començar l'activitat. Durant els estius...la gent se'n va de vacances (per cert, m'ho vaig passar força bé per Galicia, llàstima dels incendis, apart de cremar tota la comunitat autònoma m'espatllaven les fotos (acabo de ser força banal i desconsiderat, però és veritat)), va a la platja per a cremar-se la pell, va a l'estranger a gastar els calés que podria gastar aquí, i a la televisió fan una programació força...nefasta. Apart de posar més programes sensacionalistes tipus "Aquí hay tomate" o "Dolce Vita" (que els títols ja són sucosos de per sí), els informatius han perdut qualitat i les sèries han estat també de vacances. Però a partir d'ara torna la programació normal.
Tornen a fer els magazins de matí i tarda (per a tots els gustos, per suposat), tornen les sèries d'adolescents, tornen les marujades, torna en Matías Prats i les seves rimes sense sentit...i tornem a riure amb en Monegal quan els critica a tots. A partir de demà passat, dimarts dia 12, tornarem a gastar 2 èuros i mig cada dia per anar a gastar més al centre educatiu on estudio, tornarem a veure les infraccions típiques dels que van aprovar l'exàmen de conduir sense saber ben bé per què (jo tampoc ho sé, però almenys condueixo bé i sense infraccions), tornen les obres (bé, les obres sempre hi són, però a l'estiu no te'n recordes d'elles) i els corresponents embussos de tràfic que fan que arribis tard a classe...també tornen els colapses del messenger quan uns quants...¿burros?...et fiquen en una conversa multitudinaria la funció de la qual és discutir sobre si s'ha de dir "Bogies" o "Bojes", conversa que esgota els recursos de l'ordinador i fa que te'n recordis de tothom...torna la normalitat.
I com torna la normalitat, és de suposar que tornaran els esperats articles del redactor revel·lació de la temporada, un noi de 18 anys, força atractiu (opinions abstenir-se), l'objectiu del qual és, simplement, amargar l'existència de tothom que té a prop. Per cert...que aquest magnific redactor sóc jo... XD Apa, paseu-vos-ho bé i no us traumatitzeu massa dimarts, que la vida continua!
P.D.: Per cert, se suposa que al tornar tot a la normalitat tornarà House al octubre o així, oi? Això espero, que si no em moriré d'avorriment...
Bé bé...per on anava...ah, si! Tornem a començar l'activitat. Durant els estius...la gent se'n va de vacances (per cert, m'ho vaig passar força bé per Galicia, llàstima dels incendis, apart de cremar tota la comunitat autònoma m'espatllaven les fotos (acabo de ser força banal i desconsiderat, però és veritat)), va a la platja per a cremar-se la pell, va a l'estranger a gastar els calés que podria gastar aquí, i a la televisió fan una programació força...nefasta. Apart de posar més programes sensacionalistes tipus "Aquí hay tomate" o "Dolce Vita" (que els títols ja són sucosos de per sí), els informatius han perdut qualitat i les sèries han estat també de vacances. Però a partir d'ara torna la programació normal.
Tornen a fer els magazins de matí i tarda (per a tots els gustos, per suposat), tornen les sèries d'adolescents, tornen les marujades, torna en Matías Prats i les seves rimes sense sentit...i tornem a riure amb en Monegal quan els critica a tots. A partir de demà passat, dimarts dia 12, tornarem a gastar 2 èuros i mig cada dia per anar a gastar més al centre educatiu on estudio, tornarem a veure les infraccions típiques dels que van aprovar l'exàmen de conduir sense saber ben bé per què (jo tampoc ho sé, però almenys condueixo bé i sense infraccions), tornen les obres (bé, les obres sempre hi són, però a l'estiu no te'n recordes d'elles) i els corresponents embussos de tràfic que fan que arribis tard a classe...també tornen els colapses del messenger quan uns quants...¿burros?...et fiquen en una conversa multitudinaria la funció de la qual és discutir sobre si s'ha de dir "Bogies" o "Bojes", conversa que esgota els recursos de l'ordinador i fa que te'n recordis de tothom...torna la normalitat.
I com torna la normalitat, és de suposar que tornaran els esperats articles del redactor revel·lació de la temporada, un noi de 18 anys, força atractiu (opinions abstenir-se), l'objectiu del qual és, simplement, amargar l'existència de tothom que té a prop. Per cert...que aquest magnific redactor sóc jo... XD Apa, paseu-vos-ho bé i no us traumatitzeu massa dimarts, que la vida continua!
P.D.: Per cert, se suposa que al tornar tot a la normalitat tornarà House al octubre o així, oi? Això espero, que si no em moriré d'avorriment...
17.4.06
D'incompetències va la cosa
Hola de nou. Feia temps que no escrivia res però és que no sabia què escriure. Al tema, que hi ha presa.
Avui vull parlar d'incompetències. Malauradament, n'hi ha per a tots els gustos, per a tots els colors. Des de metges, com el meu apreciat Gregory House, que actuen a sorts, fins a conductors d'autobùs que sembla que s'hagin tret el carnet a la tòmbola.
Ahir, per exemple, me'n vaig trobar amb una de bona. Vaig a l'estació de RENFE aTerrassa, disposat a comprar un bitllet de 4 zones fins a Barcelona, que val 2.40€ (que déu n'hi dó amb l'estafa). Miro l'estació a dins i veig la guixeta/taquilla tancada, les tres màquines autovenda sense canvi i un noi d'una subcontrata que enlloc d'informar al viatger (ara en diuen Atención al Cliente), l'enviava a buscar canvi. El problema consistia en que era diumenge, de Setmana Santa, i ja em direu on puc trobar jo un establiment obert. Sort, entre cometes, que al costat de l'estació hi ha un OpenCor. Bé, vaig cap allà a demanar canvi i em diuen que si no compro, res. Doncs apa, a malgastar 50 cèntims en una Coca-Cola que, tot i que estava força bona, no era el meu plan beure'n. Em donen el canvi, me'n torno a l'estació i, després d'adquirir el meu bitllet demano el llibre de reclamacions. I aquí és on ja ho rematen. No el tenien ni em van informar de com poder formular la meva reclamació. PERFECTE!!! SI SENYOR!!! Això és "Atención al Cliente" i la resta són històries!! Però espereu, que encara no s'ha acabat la cosa.
Valido el meu bitllet (eren cap a les 16.45), miro la pantalla de properes circulacions per a veure de quina via sortia el meu tren (que tenia la seva hora de sortida a les 16.51) i bé, no hi havia cap tren fins a les 17.17. Van suprimir el meu amb la conya aquesta de les vagues tontes de RENFE Operadora i ADIF. La qüestió és que vaig haver de trucar a la meva mare per a que em comprés el bitllet a Sants per a Girona (a mi no em donava temps si hi havia molta gent) amb el recàrreg que això comportava, ja que ella no podia treure'l amb Carnet Jove. L'única cosa bona de la tarda va ser que li van fer amb CJ sense problemes. Ves, algú no incompetent (o sí, depèn de com es miri).
Per acabar-ho d'adobar, el maquinista del tren es lia amb la megafonia (arribant a Girona anuncia BCN Passeig de Gràcia), i ha de tirar de megafonia manual, i l'autobús es va calar un parell de cops per incompetència de la conductora (anavem a 20 per hora en una avinguda...).
Una tarda completa, sens dubte, però d'incompetències i negligències una darrere l'altra.
I així és cap allà on es dirigeix la nostra societat? Perfecte, si si.
Avui vull parlar d'incompetències. Malauradament, n'hi ha per a tots els gustos, per a tots els colors. Des de metges, com el meu apreciat Gregory House, que actuen a sorts, fins a conductors d'autobùs que sembla que s'hagin tret el carnet a la tòmbola.
Ahir, per exemple, me'n vaig trobar amb una de bona. Vaig a l'estació de RENFE aTerrassa, disposat a comprar un bitllet de 4 zones fins a Barcelona, que val 2.40€ (que déu n'hi dó amb l'estafa). Miro l'estació a dins i veig la guixeta/taquilla tancada, les tres màquines autovenda sense canvi i un noi d'una subcontrata que enlloc d'informar al viatger (ara en diuen Atención al Cliente), l'enviava a buscar canvi. El problema consistia en que era diumenge, de Setmana Santa, i ja em direu on puc trobar jo un establiment obert. Sort, entre cometes, que al costat de l'estació hi ha un OpenCor. Bé, vaig cap allà a demanar canvi i em diuen que si no compro, res. Doncs apa, a malgastar 50 cèntims en una Coca-Cola que, tot i que estava força bona, no era el meu plan beure'n. Em donen el canvi, me'n torno a l'estació i, després d'adquirir el meu bitllet demano el llibre de reclamacions. I aquí és on ja ho rematen. No el tenien ni em van informar de com poder formular la meva reclamació. PERFECTE!!! SI SENYOR!!! Això és "Atención al Cliente" i la resta són històries!! Però espereu, que encara no s'ha acabat la cosa.
Valido el meu bitllet (eren cap a les 16.45), miro la pantalla de properes circulacions per a veure de quina via sortia el meu tren (que tenia la seva hora de sortida a les 16.51) i bé, no hi havia cap tren fins a les 17.17. Van suprimir el meu amb la conya aquesta de les vagues tontes de RENFE Operadora i ADIF. La qüestió és que vaig haver de trucar a la meva mare per a que em comprés el bitllet a Sants per a Girona (a mi no em donava temps si hi havia molta gent) amb el recàrreg que això comportava, ja que ella no podia treure'l amb Carnet Jove. L'única cosa bona de la tarda va ser que li van fer amb CJ sense problemes. Ves, algú no incompetent (o sí, depèn de com es miri).
Per acabar-ho d'adobar, el maquinista del tren es lia amb la megafonia (arribant a Girona anuncia BCN Passeig de Gràcia), i ha de tirar de megafonia manual, i l'autobús es va calar un parell de cops per incompetència de la conductora (anavem a 20 per hora en una avinguda...).
Una tarda completa, sens dubte, però d'incompetències i negligències una darrere l'altra.
I així és cap allà on es dirigeix la nostra societat? Perfecte, si si.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
